domingo, 4 de marzo de 2007

la lluna i el sol

Desde fa molts i molts anys, la Lluna i el Sol protagonitzen la història d'amor més bonica mai escrita. Estan condemnats a no poder estar junts. Només gaudeixen d'uns minuts cada dia per veure's, per olorar-se, per tastar-se. Just abans que el Sol es llevi i la Lluna se'n vagi a dormir, aprofiten per estimar-se.

Dissabte a la nit vàrem ser testimonis del màgic retrobament de tots dos. Van decidir revelar-se contra les lleis físiques que regeixen l'Univers,van desobeir les normes establertes, van deixar a un costat la raó, i només van deixar-se portar pel cor. Es van fondre en un petó de color vermell que van allargar tan com van poder i van decidir retrobar-se, una altra vegada, d'aquí uns quants anys.

Mentrestant, cada matí, seguiran estiran les puntes del dits, per poder sentir-se un a l'altre abans que el Sol es llevi i abans que la Lluna marxi a dormir...


1 comentario:

Anónimo dijo...

Gràcies per el conte deliciosamartha...