lunes, 19 de marzo de 2007

fundació Laia Mendoza

El divendres passat vaig assistir al sopar de la Fundació Laia Mendoza (www.fundaciolaiamendoza.org)

Vaig marxar amb ganes d'haver conegut a la Laia. Les seves ganes d'ajudar, la seva tenacitat per lluitar per un món millor, i la seva generositat per regalar felicitat als que l'envoltaven, han aconseguit que la seva vida hagi traspassat els límits del món real. Han fet que la Laia, encara sense ser-hi, hagi seguit lluitant i al mateix temps hagi animat a moltes més persones a començar un viatge que al final s'està traduint en tallers de costura per ajudar a les dones, escoles de reforç per als nens i nenes de Vendanthagal o fonts d'aigua potable per facilitar el dia a dia de la gent d'aquest petit poble de l'estat de Tamil Nadu al sud de l'Índia.

Un cop més al voltant d'un festí culinari, es va aconseguir que gairabé 400 persones somiessim per una nit en un món millor per a tothom.

ALGUNES DADES
- Amb el que costa 1 menú diari entre setmana a Barcelona, 1 nen menja durant 10 setmanes a l'Índia
- Amb el que costa 1 samarreta a Barcelona es poden comprar 10 uniformes escolars a l'Índia
- Amb el que costa 1/2 hora de classe particular d'un nen a Barcelona, es paga el sou mensual d'un professor de reforç per a 30 nens a l'Índia
- Amb el que costa 1 còmic a Barcelona, es paga el lloguer mensual d'una aula a l'Índia
- Amb el que costen 40 litres d'aigua a Barcelona, es pot comprar clor per potabilitzar 500 litres d'aigua a l'Índia
- Amb el que costa 1 pot de crema d'aloe vera a Barcelona, es paga 1/3 del sou mensual del cultivador d'aloe vera a l'Índia

"El dia ha començat molt tens però, poc a poc, les pudors han deixat de ser només pudors, perquè hi havia olors magnífiques, la brutícia ha deixat d'impressionar-me perquè al mig hi havia vida..." *



"Estic asseguda sota un arbre que fa caure damunt meu flors blanques precioses" *

* textos extrets del llibre "Laia, cartes des de l'Índia"

2 comentarios:

Anónimo dijo...

un encant, la laia...

artur

deliciosa martha dijo...

No la vaig conèixer, malauradament. Els seu llibre és preciós. M'hagués agradat conèixer l'arbre. Debia ser un lloc especial.