viernes, 23 de marzo de 2007

felicitats louise!!!!

M'agraden les coincidencies i les casualitats. Sota la seva aparença de simple fet banal i sense cap més importància, s'amaga tot un món de significats i sincronicitats profundes.

En la majoria de les meves relacions es dóna la casualitat que els aliments sempre hi han jugat un paper molt important.I entre fogons, massa de croisants, faves a la catalana i salsa demiglaç, va ser també una coincidència conèixer a la "Thelma".

Recordo que érem a la cafetería de l'escola d'Hostalería. Jo estava al 3er curs i ella tot just acabava de començar el primer any. Les primeres paraules que em va dir, van ser per demanar-me ajuda: no sabia ben bé com fer ni servir-me el cafè que li acabava de demanar. Portava el cabell curt, gairabé rapat, i una expresió dolça als ulls i sensual als llavis que li donaven i li segueixen donant aquesta bellesa natural que sempre l'acompanya (i que sigui dit de pas, ha fet tornar boig a més d'un...).

Va ser una estudiant brillant. Abans d'un exàmen, i passejant-nos pels passadissos, molt sovint veiem a gent amb la que gairabé no hi teniem relació estudiant amb els seus apunts. Eren els que anàven més cotitzats.Eren els millors. Quedàvem a casa seva per estudiar, prenent-nos litres i litres de cafè per aguantar la son. Quan per fi ens posàvem a dormir un parell d'hores, jo ho feia de seguida, mai m'ha afectat la cafeína. I ella no podía adormir-se i es dedicava a fer-me la punyeta perquè jo tampoc ho pogués fer.

Amb ella em vaig fumar el primer porro abans d'una classe d'història de l'art. Era el dia que tocava estudiar les places de Roma, i jo no podía parar de riure.

Em compartit moltes nits de bogeríes: aquelles bogeríes que fas de jove, però que només imaginar-te als teus fills fent el mateix, et fa posar la pell de gallina.

Encara guardo les cartes que ens enviavem quan ella va estar vivint a Bruseles i jo a Irlanda, en aquells temps en que no existíen els emails, i esperaves amb impaciència rebre notícies de l'altra per saber que havia passat a la seva vida.

Avui és el seu aniversari: una personeta així no podia ser més que de la primavera, on la vida esclata amb tota la seva força i la seva tendresa.

Ja ho saps Louise, passi el que passi, i malgrat tot, si em demanes que salti amb tú, com ho van fer Thelma i Louise precipici avall...saltaré!!!

Moltes felicitats.


1 comentario:

Mar dijo...

ha valgut la pena venir fins a aquest ciber per llegir aquestes paraules que m'has regalat. aquí estic entre desconeguts que es deuen preguntar perque ploro...jajajaja no són llàgrimes de tristor, sino que són de felicitat i de nostàlgia. Tanco els ulls i viatjo en el temps. Sembla que sigui ahir quan em vas tirar el primer cable a la cafeteria d'alumnes...al llarg dels anys me n'has tirat molts més (no cal que els esmenti tots doncs no acabariem mai!). Sembla que encara senti la olor del perfum que portaves aquell matí. Sembla que encara et vegi la cara patint un dels teus unics marejos d'estomac. Sembla que encara et senti riure a la classe d'història. Sembla que encara senti la teva respiració mentre dormies tan plàcidament (quina ràbia!)Sembla que fos ahir quan feiem el sopar a la petita cuina de Bac de Roda. O quan tan generosament em vas oferir el sostre del teu màgic i càlid castell de Badalona. És un luxe anar cumplint anys i pasejant per la vida quan es te una amiga/germana com tu. Aquest és un dels millors regals d'aquesta aventura. I el millor és que encara ens queden moltíssimes coses per viure juntes, per gaudir, per explicar i per atresorar a la nostra memoria, i com no, per explicar als nostres fills i nets sentats a la sobretaula d'un diumenge més.
Gràcies per saltar pel precipici tantíssimes vegades Louise.Smuak!