jueves, 29 de marzo de 2007

el barrufet que es renta les dents


Avui al matí quan he entrat al lavabo per fer la higiene matutina m'he trobat al Barrufet que es renta les dents. No sé per on deu haver entrat...la finestra la vaig deixar tancada...

Fa uns dies vaig somiar que estava al pis on vaig viure de petita amb els meus pares i la meva germana. Miràvem la tele, després d'haver dinat la paella que sempre hi havia el diumenge i que la Marta i jo sempre acompanyàvem amb coca-cola. Els Barrufets eren la nostra sèrie predilecta. Teníem tota la col.lecció de ninotets, que es va perdre en algun dels trasllats de pis que em fet des d'aleshores. La Marta i jo els ficàvem a la banyera els divendres a la tarda i construíem un món habitat per aquests petits homenets. En el meu somni, de cop apareixía un barrufet d'un metre aproximadament, i em donava la mà, i em deia que marxés amb ell.

Jo no sé que diría Freud, però crec que el Barrufet m'ha vingut a buscar perquè retrobi alguna cosa que vaig deixar oblidada a la pàtria de la infància

2 comentarios:

Anónimo dijo...

La pàtria de la nostra infància sembla que queda lluny però de sobte ens apareix i ens adonem que no fa tant de temps... d'aquell dies plens d'aventures, emocions, intrigues, i ganes de fer-nos grans.
Ara ja ens hem fet grans, i ... gaudim de veritat de tot allò que la vida ens ofereix ? o som tant tenoques que ens deixem perdre la meitat d'oportunitats?
Compte! a veure que et vol dir el teu "barrufet", tingues els ulls ben oberts perquè no se t'escapi!
(Irlanda)

deliciosa martha dijo...

I tu ves en compte, que em sembla que també comences a tenir una invasió de barrufets a la teva vida :)