domingo, 4 de marzo de 2007

calçotada

Quan vaig viatjar a Gambia, una de les coses que més em van agradar, va ser l'hora els àpats. Es divideixen en 3 grups: homes, dones i nens; i cadascún dels grups comparteix un mateix plat. No utilitzen coberts, sinó que fan servir els dits amb una destresa que jo no vaig ser capaç d'aprendre amb gairabé 20 dies que vaig ser allà. És un moment del dia on tot s'atura, i comparteixen,en el sentit literal de la paraula, ja que al no tenir cadascú un plat amb la seva ració, els obliga a mirar pels altres, i no pensar només en la seva pròpia gana. Diuen que en aquell moment tots els cors esdevenen només un de sol.

Em va fer pensar molt en com compartim el menjar nosaltres, i m'entristía pensar que no podem gaudir d'aquesta sensació. Però aquest diumenge va aparèixer en forma de calçot el miracle. Nosaltres també tenim un moment gambià, encara que no el practiquem cada dia!! De tant en tant, també aconseguim que els nostres cors esdevinguin un de sol.



No hay comentarios: