miércoles, 28 de febrero de 2007

tactequeté

Ultimament em conviden a viatjar a tot arreu. Ahir a la nit vaig tornar a fer-ho de la mà dels sons i la música que surt de les ànimes dels Tactequeté (www.tactequete.com)

Vaig estar passejant per Shangai acompanyada d'una gehisa vestida amb kimono de seda blanc que caminava acompanyada del so de les cordes d'un instrument milenari.També vaig estar al Carib més calent, ballant al ritme de la música que arrossega els cossos fins a les platges de sorra blanca per fer-los gaudir. De cop et trobaves asseguda en un cafè d'Istambul, amb una tassa de tè verd a les mans, i una llum tènue entrant per les finestres àrabs, deixant passar l'aroma del carrer. Podies sentir la brisa de les muntanyes que envolten Katmandú, i les seves gents donan-te la benvinguda amb les seves robes de colors. Només necessitaves tancar els ulls i deixar-te portar per la música.

L'escenari té l'aparença d'un zocco marroquí, ple d'instruments i altres objectes que en principi no relaciones amb la música, però que un cop els toquen les mans del Xavi, l'Aleix, el Guillem, el Marc, el Xavi, el Tito i l'Antonio entens que en realitat TOT és música.





El Xavi, una de les ànimes del Tactequete, és el meu veí. Fa 2 anys, quan l'accident de cotxe que vaig tenir em va obligar a desplaçar-me amb l'ajuda d'unes crosses, me'l vaig trobar pel carrer. El semàfor vermell del vianants ens va aturar, i amb un somriure em va dir:

- em deixes una de les teves crosses?

I com si ho hagués fet tota la vida, com si fos la cosa més normal del món, va desmuntar la crossa i al cap d'uns instants estava tocant-la com si fos una flauta. Ahir a la nit, al concert, el Xavi va tornar a fer màgia, i la música va tornar a aparèixer des de dins de la crossa, i per uns moments em vaig sentir una privilegiada al saber que jo, un dia, vaig poder gaudir durant uns segons d'aquesta màgia que té la música en un concert privat.

Per aquelles casualitats de la vida, els Tactequete inventen i escriuen contes per fer-nos somiar en un local que està situat just davant de casa meva. Fa molts anys que els veig entrar i sortir de dia i de nit, desprenent cada vegada una olor diferent de racons del món que els porten a créixer, de ben segur, com a músics i com a persones. Després d'ahir a la nit, deixaré les finestres ben obertes perquè cadascuna de les notes que surtin d'aquest laboratori d'alquimistes pugui entrar dansant per fer-me la vida més dolça.


Gràcies de nou a per escriure'm una altra de les teves cançons.

No hay comentarios: