lunes, 19 de febrero de 2007

l'ametller florit



Ja fa gairabé 7 anys que visc al carrer de Dalt i encara segueixo pensant que és la casa dels meus somnis. Només som 2 veïnes i mai em tingut cap problema de convivencia. La nostra relació és més que cordial, i es que la Rafaela es fa estimar.

Es un dona de prop de 70 anys, pero que sembla que en tingui molts menys. La vida li ha donat alguns pals però ella ho porta amb aquella dignitat i fortalesa que sovint només reconeixo en el sexe femení. Viu amb la seva filla Maria, que té el síndrome de Dawn, i cada matí sento la remor de les seves veus donant-se el "bon dia" com si aquell hagués de ser un dia especial. I es que per elles ho és.

I ja fa també 7 anys que un dia, normalment cap a mitjans de febrer, la Rafaela i jo ens trobem per l'escala i ens plantem davant de la finestra que dóna al pati abandonat que tenim darrera. Allà s'alça un preciós ametller, que cada hivern ens regala totes aquestes floretes blanques i ens recorda que els dies ja comencen a allargar-se i que la primavera està al caure. Ens quedem totes dues observant-lo i repetint-nos la sort que tenim de que aquest arbre hagi triat aquest raconet per viure. I cada any, mentres cumplim amb el nostre ritual, la Rafaela em diu:

- Venga Sílvia, échale una foto. Con lo bonito que está...

Aquest matí, per fi, portava la càmara amb mi i he pogut cumplir el desitg de la Rafaela.

1 comentario:

Anónimo dijo...

L'altre dia,la nostra estimada Sil, ens va fer adonar de que els ametllers ja estaven florint.

Avui anant cap a Badalona els ametllers m'han xiuxiuejat que n'hi ha un que té la sort de gaudir de tres grans veïnes, que cada any se'l miren i comenten lo bonic que està.

Ell,l'ametller, ja s'hi espera per fer lluir els seus pètals, que convertirà en un dels meus fruits més apreciats.