jueves, 15 de febrero de 2007

la piruleta en forma de cor

Ahir a la nit em van convidar a sopar. A l'arribar al carrer Aribau 53 vaig tenir una rebuda molt romàntica (qualsevol coincidencia amb el dia de sant Valentí es pura coincidència...ho prometo).


El primer que vaig veure quan es va obrir la porta, va ser un cor vermell i brillant, que no era més que un presagi del que m'esperava. No sé com deuen ser els sopars íntims entre dos amics, però no hi ha res més gratificant i complaent que compartir un sopar amb una amiga, on les confidencies a la llum de les espelmes tenen un gust dolç i et deixen aquella sensació al cos de saber que no estàs sola. Que passi el que passi, sempre estaràs acompanyada perquè sempre hi haurà algú que vetllarà per tú.

No es tracta de transciure en paraules com ha de ser un amic o una amiga. Ni tampoc és possible fer un decàleg d'aquells drets i obligacions que tenim com a tals, perquè no existeixen.
Simplement ho saps.

Moltes gràcies silvieta per aquesta nit de sant valentí, on ha quedat demostrat que l'amor no és només la patria dels enamorats.



MENÚ


- Aperitiu: formatge amb codonyat "home made"

- Trinxat de la Cerdanya...deliciós!
(si la silvieta vol ens podria donar la recepta...)

- Broquetes de sèpia, mini carxofes i tomàquets xerry






No hay comentarios: