viernes, 2 de febrero de 2007

GAMBIA!

Gambia és un petit país a l'oest d'Africa rodejat per Senegal, té una esperança de vida de 55 anys, i 10 llibres publicats. La seva capital és Banjul, una ciutat caòtica plena de colors i de venedors de taronges. No hi ha recursos naturals, i el 75% de la població depèn de l'agricultura,la ramaderia i la pesca. Té una població de 1.600.000 habitants, el 99% dels cuals són negres. La mitjana de fills per dona és de 5 i només el 40% de la població està alfabetitzada.

Tenen tants somriures que no se'ls hi acaben mai.

Durant la primera part del viatge vem compartir el dia a dia amb una familia gambiana. L'Hagi i la seva gent van regalar-nos la seva hospitalitat i ens van obrir les portes del seus cors perquè poguéssim entendre millor que no estem sols , i que malgrat que a vegades pensem que els nostres problemes ens acosten a la fi del món, en realitat no és així. Els gambians diuen que la vida son unes vacances que Déu ens regala, i que no podem esperar ni demanar res d'ella. Només em de ser agraits i donar gràcies per aquest meravellós present.



L'hora del àpats a Gambia sempre eren un moment molt especial. Mengen tots junts, igual que nosaltres. La diferencia es que ells ho fan tots del mateix plat. Diuen que així tots els cors esdevenen un de sol. I la veritat és que la sensació que experimentes quan et decideixes a compartir el menjar d'aquesta manera és molt especial. Només heu de provar-ho.




La setmana a Banjul ens va ensenyar una ciutat caòtica, cossos blancs i negres passejant per la platja intentant enmascarar l'amor darrera d'alguns dalassis, un hospital on el dolor i la pèrdua s'asumeixen amb una resignació admirables, dones dansant amb el vent i l'aigua embolicades amb teles esquitxades de colors, al Xisco i a la Mamen que es van decidir perdre un dia en aquest racó d'Africa i començar una nova vida, a l'Adriana que ha fet de la seva vida una lluita per evitar que a les nenes se'ls hi segueixi extirpant el seu dret al plaer, la Kughé que va voler probar tan si com no la truita de patates, al Mustapha per ensenyar-nos el seu país amb els seus ulls.



Al tornar d'aquest viatge algú em va regalar una frase. I per una d'aquelles casualitats em sembla una frase perfecta per resumir l'esperit de la gent i el país de Gambia:

"estar alegre es un regalo para los demás "

Nuar-hi...

4 comentarios:

Algú dijo...

Això s'ha de comentar.

-Tens calers: http://www.calisidre.com/calisidre.html

-Tens una mica menys de calers:
Restaurant Can Pineda

Waiting....

sil dijo...

Ups...em sembla que "Algú" s'ha colat i ha volat a Gambia, pensant que allà saben que existeix "Ca l'Isidre".

Espero que disfrutis del sopar i d'una bona companyia, siguis qui siguis!!!

Mar dijo...

gracies per compartir aquesta aventura amb nosatres. sempre ens omples d'alegria i de moltes altres coses...
bonissima la foto del peu... l'he reconegut a la primera... jonathan mou er peu! mua!

sil dijo...

...i que visqui per molts anys el jonathan Louise!!!