domingo, 25 de febrero de 2007

comerç 24






El dissabte, després de buscar lloc per dinar en un parell de locals, vàrem decidir anar al "Comerç 24".

El local està situat, com molt bé el nom indica, al carrec Comerç nº24, al Born.
És un espai modern, decorat amb grisos, blancs i vermells, uniformes negres pel servei i vaixella de la marca "ola" (llançada al mercat per el Ferran Adrià).
No és un restaurant a la carta, tal i com estem acostumats. La seva filosofía és ser un restaurant de tapes "de luxe", i per fer-ho hi ha 3 opcions: o bé escollir tapes a la carta, fer el "menú festival" amb 5 tapes més un postre, o el menú "súper-festival" amb 10 tapes i 2 postres. Donat que era al migdia i tampoc teníem gaire gana, vem decidir tastar el menú festival, que per ser un menú de tapes (racions petites) tenía un preu com per pensar-t'ho. Malgrat tot, ho vàrem provar.

La veritat és que l'experiència no va ser gaire satisfactoria. Al sortir ens vam sentir una mica enganyats.

Les tapes no són res de l'altre món: nous de Macadamia banyades amb or, sopa de ceba amb ou de guatlla, vieira amb orxata, ravioli de múrgules o una arròs amb foie que és el que vàrem trobar més bo.
A diferència de les tapes salades, les dolces estaven molt bé.
També el vi va ser una bona tria: "Cimbron" DO Rueda, un blanc envellit en barrica.

Penso que el preu que vàrem pagar va ser exagerat. El dinar que ens van servir no ho valía.

El restaurant "Alkimia" (podeu veure el post al mes de gener) té un preu més o menys semblant (sinó una mica més econòmic) i en cambi es totalment recomanable. Et sorprenen a cada plat amb gustos i textures diferents, el silenci del local convida a tancar els ulls i deixar-te seduir per cada mossegada, i cada vegada que et serveixen un plat l'explicació que te'n fan els cambrers en forma gairabé de poema, fa que encara te'l mengis amb més ganes.

Al "Comerç 24" les ´racions són molt petites, el lloc és sorollós, el servei no està a l'alçada del local, els plats no són sorprenents, però el que més ens va molestar va ser el preu excessiu que vam haber de pagar.
Sort que no només ens alimentem d'allò que mengem, i que hi ha altres maneres de fer-ho.

El Sol i la companyia van iluminar la tarda.

2 comentarios:

Mar dijo...

no és aquí on varem anar a sopar amb les Teresines Esea & Elsa l'any passat? recordo que vam sopar la mar de bé tot i que ens hi vem deixar la semanada...

sil dijo...

ja, ja, ja...martina, ets molt bona!!! Es deia Tapioles 53, al Poble Sec. No te'n recordes d'aquella senyora australiana que ens explicava els plats de la seva iaia ajupida al costat de la taula?